Ribesalbes, al costat de Berita i Trucelles van ser alquerías musulmanes baix la influencia del castell d'Onda. Ribesalbes va ser donat a poblar pel rei Jaime I a Guillermo de Pau en 1235. A principis del Segle XV, passa a ésser del domini de Domingo Ros de Ursinos, qui atorga la carta de poblament als seus pobladors el 7 de març de 1405. En 1781, regnant Carlos III, s'instal·la una fàbrica de loza a càrrec de Joseph Ferrer, director de la fàbrica del Comte d'Aranda de L'Alcora. Aquesta instal·lació es va deure a l'abundància d'excel·lents argiles utilitzades com matèries primeres en la confecció de la ceràmica.

Aquest fet dió origen a la llarga i fecunda tradició ceramista de la població. La ceràmica de Ribesalbes es caracteritza per la seva rica policromía, factura ràpida i solta i per les seves singulars decoracions florals. En 1850 en la població existien 12 fàbriques de loza i quatre tahomas de vernís, nombre que amb alts i baixos es va mantenir durant tot el segle XIX.

Durant el segle XX es produïx la industrialització del municipi.

Aquesta industrialització es fa entorn de la fabricació de ceràmica. En l'actualitat Ribesalbes és un poble eminentment industrial dedicat a la fabricació de ceràmica artística, rajoles, peces complementàries, esmalts, colors ceràmics, etc....

Localitat situada a 27 quilòmetres de Castelló de la Plana, forma part de la comarca de la Plana Baixa. La seva altitud sobre el nivell del mar és de 172 metres i posseïx un terme municipal de 8,4 quilòmetres quadrats. Enclavat originalment en la ribera esquerra d'una vall de terres blanquecinas, excavat pel riu Mijares. L'etimologia de la paraula correspon a la contracció de dues paraules valencianes que ho descriuen com "el de les blanques riberes". En aquesta vall es troba el jaciment paleontológico de la Rinconada que data del Miocè i que constituïx un dels jaciment més importants d'Europa per a l'estudi de la fauna i flora d'aquest període.

Es tracta d'un poble eminentment industrial que posseïx una rica producció de ceràmica artística continuadora de la iniciada en el segle XVIII per *Joseph Ferrer.